24/11/2013

Quim Masferrer: "Els de poble ens protegim bastant sols, no cal que ens protegeixin"

Entrevistem l'actor i autor teatral que ara presenta el programa 'El foraster' (TV3)

CARLES CAPDEVILA  24/11/2013 - Diari ARA

El foraster és el programa revelació de la temporada a TV3.

Sí? Doncs content. N'estem gaudint moltíssim, estem descobrint el format, aquesta manera de fer. I si t'acompanya l'audiència, que és la mare dels ous, fantàstic.

Quina és la clau?

Mentre estàvem rodant, tot l'equip teníem la sensació que estàvem fent una cosa diferent. Pot ser que funcioni molt bé o que no funcioni gens, però no estem fent una mediocritat.

Fins ara ha anat creixent l'audiència.

Sí, ens movem en una franja que va des dels 600.000 espectadors fins al dia que en vam tenir més, que crec que van ser 740.000. Una autèntica bestiesa.

Multiplica per 700 els habitants del poble més gran on hauràs anat.

Sí, perquè tots són de menys de mil habitants. Allà tenim una audiència del 100%, et reben amb els braços oberts. Tot el poble està entusiasmat pel fet que per allà hi passi un programa de TV3.

Te'ls trobes encara verges, televisivament?

Diuen: "I què hi feu aquí?" Perquè quan hi va la televisió és perquè ha passat alguna desgràcia, un incendi o un accident a la Nacional que passa per baix.

Com es trien?

Un dels criteris que hem seguit és el d'esquitxar al màxim el territori, ressaltar la diversitat i la riquesa que tenim a casa nostra. I no hem anat a buscar pessebres, ni pobles que siguin molt macos o tinguin una església romànica. Ens interessa el paisatge humà.

¿A algun hi aneu perquè sabeu que hi trobareu algun personatge concret, o us els trobeu allà?

Hi enviem un localitzador, una persona que va allà i diu: "Ens han dit que hi ha aquesta persona que és l'agutzil que s'encarrega de no sé què, hi ha un historiador..." Però quan El foraster arriba allà, comences de zero.

¿Hi passes quaranta-vuit hores de veritat i prou?

Dos o tres dies, i d'allà n'ha de sortir un programa. Jo havia fet molt de foraster, sense càmeres. Anar a un poble petit, trobar que és molt més interessant la persona que està en un museu que no el mateix museu, interessar-te més pel mossèn que no pas per l'església romànica. Acosta't als pobles per la seva gent.

Els condiciona molt la càmera?

La generositat de la gent, que és molt gran i absolutament clau per fer el programa, pot ser fins i tot molt més gran un cop hi ha la càmera. Ens hem trobat amb fenòmens realment extraordinaris, amb persones que t'expliquen alguna cosa que els seus veïns no sabien i se n'assabenten per la tele.

La càmera provoca més sinceritat.

En el monòleg, amb tota la gent del poble allà, fins i tot veus la reacció dels veïns per alguna cosa que t'ha explicat algú: "Ah, sí? Tu has dit...?" L'autenticitat de la gent de poble.

Ser d'un poble petit t'ajuda.

Conec els perfils de personatge. Jo sé qui és l'equivalent del Lluís de Benifallet al meu poble, Sant Feliu de Buixalleu. Els matisos canvien, però els models hi són. Fins i tot hi ha qüestions de poder, "Aquest és el terratinent, aquest és el que domina" o "Aquest és el que està disposat a fer-ho tot".

Quines pors tenies?

La primera cosa que teníem claríssima tant jo com el Xavier Morral, el director, com tot l'equip és que hi anàvem a destacar l'autenticitat de la gent. Per l'humor, quan rius de les coses que t'expliquen, però d'altra banda et sorprenen i t'emocionen. I tractar-ho amb el màxim respecte possible. Riem junts en una catarsi col·lectiva al teatre. Jo puc arribar a riure del que ells m'expliquen i ells riuen de la manera com jo explico el que ells m'han explicat.

La prevenció era no riure's d'ells sinó riure amb ells.

Sé com tractar la gent de poble. Aquí no ens enriem de ningú, riem de manera col·lectiva. És l'humor de bar. La senyora que tota la vida està darrere un taulell i sap perfectíssimament com fer riure els clients.

Un repte és guanyar-te'ls, no?

És el primer. I arriba un moment que sembla que siguis d'allà.

De moment s'han emès set capítols. ¿A tots els pobles hi pots tornar?

I tant. És més, és que hi tornaré. El primer programa que es va emetre és el de Benifallet. L'endemà de l'emissió em va trucar Jordi Monclús, l'alcalde, i em va dir: "Masferrer, has de saber que mai més podràs tornar a Benifallet com a foraster perquè ja ets un dels nostres". T'emportes aquesta cosa tan humana. Si tinc un dissabte lliure me'n vaig a Belianes a veure el Josep Tristany, a veure què fa aquell home de 80 anys que em va dir que havia nascut el mateix dia que el rei Joan Carles.

La crítica de l'ARA, la Mònica Planas, que és un pelet dura, va dir que més que un explorador eres un invasor una mica pesat i a vegades una mica impertinent. Et pots defensar.

És l'opinió de la Mònica. Prefereixo l'opinió de l'alcalde. De vegades, i suposo que des d'un punt de vista més de ciutat, hi ha com una mena de protecció cap a la gent de poble. I jo sóc de poble, i de veritat demano que ningú ens protegeixi. Ens protegim bastant sols, no cal que ningú ens protegeixi. De totes maneres, evidentment jo respecto la Mònica Planas, i llegeixo les seves crítiques.

"De tots els pobles te n'emportes històries extraordinàries. He vist càmeres plorant, una cosa que no m'havia passat mai"

Sí que teniu la pressió de fer que passin coses, en les hores que hi sou.

La majoria de coses que ens passen quan anem allà ens les serveix la gent d'allà. Aquesta generositat que jo conec bé de la gent de poble... Arriba un cotxe i aparca davant de casa i el meu pare va i li diu: "Li falta alguna cosa?" Això de dir: "És que aquest és foraster, i si ha vingut a Sant Feliu de Buixalleu és que s'ha perdut. Deixa'm anar a preguntar, perquè potser el puc ajudar". Als pobles som així.

A la tele la tracten millor.

Nosaltres som forasters de gala. I d'això te n'adones. El dia del monòleg és festa major en aquell poble. A vegades el poble té 300 habitants i resulta que al monòleg som 450. Aquests 150 vénen dels pobles del voltant. Marxes del poble i et diuen: "¿Heu estat bé, al nostre poble?" Aquesta pregunta, "Heu estat bé?", vol dir: "És que volem que hi hàgiu estat bé, aquí, que no us hagi faltat de res". De tots els pobles te n'emportes històries extraordinàries. He vist càmeres plorant, una cosa que no m'havia passat mai.

Els pobles tenen forasters sense tele.

A un senyor dels que vaig entrevistar li deien el foraster i feia seixanta anys que vivia en aquell poble. I els seus fills, nascuts allà, eren els fills del foraster. I dius: "A veure, com s'ha de fer per deixar de ser foraster en aquest poble?"

El teu programa té semblances amb El convidat de l'Om.

 El convidat fa personalitats i nosaltres fem persones. I no dic que les personalitats no siguin persones. Jo seria incapaç de fer el que fa l'Albert Om. I no ho sé, ara aquí m'aventuro, però dubto molt que l'Albert fos capaç de fer el que fa El foraster.

Es podria proposar un canvi.

Ostres, m'agradaria molt.

Tu quin convidat faries?

Mira, m'agradaria fer l'Albert Boadella. El que no sé és si a l'Albert Boadella li agradaria que li fessin un convidat.

Queda anotat. ¿I a l'Albert Om a quin poble l'enviaries?

Home, l'Albert és de Taradell, té més de mil habitants. Li proposaria un repte: hi ha un poble de Catalunya que no puc fer, i ho lamento profundament, que és Sant Feliu de Buixalleu. Perquè allà no es compliria el primer requisit, jo deixaria de ser El foraster.

Des d'aquí deixem feta la proposta: Quim Masferrer a El convidat amb Albert Boadella, Albert Om és El foraster a Sant Feliu de Buixalleu.

Ostres, estaria molt bé!

El Quim Masferrer que veiem a El foraster és un personatge més de l'actor, o ets tu de veritat?

Hi ha poc personatge. Volíem que l'humor fos només un mitjà per explicar coses. M'he despullat de l'objectiu d'anar a buscar l'humor. Per mi no haver de fer riure és nou.

Pot condicionar la teva carrera d'actor?

No ho crec. Als escenaris segueixo confiant molt en l'humor, el poder del comediant per explicar coses.

El Masferrer actor com està?

Mantinc l'espectacle Temps, amb ganes de fer una temporada a Barcelona, perquè l'anterior, El Xarlatan sí que va estar al Capitol.

Teatre de Guerrilla celebra 15 anys aquest any, 12 dels quals éreu un trio, i en fa tres que estàs sol. El divorci com el porteu?

Home, bé. Ja fa molt temps. Després de 12 anys de moltes batalletes, moltes funcions, molts bolos i de coses realment molt xules, gairebé seguíem fent el mateix. I crec que és una decisió prou intel·ligent dir: "Que ens passin coses a la vida, que tinguem canvis". Els canvis ens fan por, però ens fan por perquè no sabem què passarà. El Carles i el Rafael estic convençut que també han fet coses que mai haurien fet si haguéssim continuat amb aquest projecte.

Els trios artístics duren poc. Martes y Trece, La Trinca...

A vegades, quan es dura molt temps es considera molt meritori. Jo no sé si és meritori o no. A vegades dius: "Que bé que us ha anat, perquè heu estat 30 anys junts". Home, doncs no ho sé. Potser amb 15 n'hi hauria hagut prou.

"El poble hem fet tot el que havíem de fer. El poble ha parlat, i no sé com més pot parlar, però seguirà parlant, el poble seguirà sortint al carrer".

Tu t'has manifestat sempre com a independentista. Com vius el moment del país?

D'una manera apassionant. Ens ha tocat viure-ho a nosaltres. Hi estem al mig. És com a l'època del Guardiola, quan hi estàs al mig i ho guanyem tot, arriba un moment que sembla normal. M'agrada aportar-hi el meu granet de sorra treballant amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) des del començament. Vaig tenir el gran honor, per a mi, de presentar la roda de premsa de l'ANC. Recordo entrevistes ara fa 15 anys de dir "Sóc independentista" i el locutor fer així, com volent dir: "Què acabes de dir en directe?!" I ara amb aquesta naturalitat. I esperar que cap ajuntament deixi de contractar-te perquè l'actor és independentista, ni al revés.

La gent et deu dir: "Sortirà bé, això?" Què respons?

Que el poble hem fet tot el que havíem de fer. El poble ha parlat, i no sé com més pot parlar, però seguirà parlant, el poble seguirà sortint al carrer. La política és l'art de fer possible les coses. Ha de sortir bé per força.

Personalment com estàs?

En l'àmbit professional estic en un moment molt dolç. El foraster ha ajuntat tres passions. Una són els pobles petits; l'altra és el teatre, perquè faig un monòleg, i l'altra és la televisió.

Què saps fer del que t'han ensenyat a casa? Caces? Tens hort?

Jo he estat molt a l'hort amb el meu pare, he viscut l'ambient de caçadors, els esmorzars de caçadors, ho he viscut des de petit amb el pare. A mi la cacera em costa, em costa la cosa de treure la vida. Però com a fenomen antropològic ho trobo molt ric, i una tradició molt nostrada i molt arrelada.

En què creus?

En la gent. És que no hi ha res més en què creure. Confiar en la gent. Després te la poden fotre o no.

On seràs d'aquí 10 anys?

Espero fer teatre i fer televisió.

En un país independent?

Espero, espero. Sí.

Amb fills?

Espero. Sí, sí, també estaria bé. Sí.




Comentaris